Com qui obre i tanca els ulls, Setembre arriba i amb ell la tercera; i última, Half de la temporada: Sailfish Berga.

El dia abans, m'aixeco sense motivació ni ganes.... no sé si arribo cansada, o trista, o descol·locada... però m' obligo a mi mateixa a canviar el xip. Surto a trotar 30 minutets amb bona música i penso que s'ha de gaudir d' aquest "fin de fiesta".

Per la tarda ben d'hora cap a Berga. Primera parada Boxes. Allà em trobo amb la família Nicolau i amb un amic. Xerradeta, nena preparada i cap al Centre, a on recollim bosses, ens trobem amb l' Oscar, trobem d'altres amics i coneguts.... i cap al Briefing.
Res nou, així que cap a l'hotel a descansar. Dutxeta ben freda, soparet, converses, riures amb la Sister, i a intentar dormir.

4:50 James Morrison em dóna el bon dia. A esmorzar bé i cap a Bergaaaaaaa.

Deixo material a T2 i cap al bus. De camí, encara caminant m' adono que no he agafat el casc.... HORROR. onde ta ??? on l'he deixat? hotel ???
Calma, respira..... pensa.... al cotxe ???? Corrents a T2, agafo claus , corro a cotxe i seeeeeeee, allà està el meu casc plorant pensant que l'havia abandonat. No carinyo, noooooo, ha estat un petit oblit. Vaaaa perdona'm que ens ho passarem molt bé !!!

Torno a boxes, deixo claus. i ara si, al bus !! Trobo l' Oscar i sortim. Estem nerviosillos.... jejeje. Arribem a la Baells, fa un fred que pela..... i poc més tard arriba la família Nicolau: Maria, Quimet i Miquel. Vull escalfar... finalment "enganyo" l' Oscar i ens fem unes carreres per boxes... Fem foto de rigor..... Fem crit de rigor....... i A preparar-nos.

Entrem a l' aigua i hi ha una boira que ja no és que no es vegin les boies, és que no es veu ni el pont !!! Ens preparem per la sortida, Meeeeeeeeeec, comença !!!

Vaig al costat de la Maria i la veritat molt incòmode... molta gent, i cops per tot arreu.... anem seguint la gentada i jo com sempre, una mica estressada...... Em calmo perquè tinc la Maria a prop i la faig servir de referència. Però em surt una parella de ball, que vol abraçar-me i no ha vist Dirty Dancing: este es mi espacio.. este es el tuyo. I el tipo se'm tira a sobre i entre l estress i que la Maria va més ràpida la perdo...... En una altre temporada, m' hagués parat i deixar passar el meu amor... però el temps i els entrenos ens fan més forts i aguanto fins que veu que ens separem...... Bye Bye darling.

Primera boia, passem el pont, i segueixo avançant entre la gent. Això vol dir que no m'estic quedant la última !!!!

Tornem a passar el pont i segona boia.... porto un bon ritme i segueixo envoltada de gent..... tot i l estress contenta. Bon senyal. Ara sí ens estirem una mica i puc fer el tram final soleta i sense cops.

Arribo terra miro crono i no arriba a 39 !! oleeeeeee, quina gran sorpresa. Mateix temps que any passat però aquest estiu gairebé no havia entrenat swim..... Ostres !!! Amb el subidón, pujo rampa i corro a buscar la bike. Preparo tot, agafo nena; que té ganes de festa i sortim.

Pugem tot el caminet, que aquest any és una mica més llarg, i comença la baixada amb les seves "curvetes". Vaig amb molta prudència i sense pressa. Encara cansada de swim i queda mooooooooooooolta bike.

Un cop passat el primer tram, gel i vinga.....No recordo bé el recorregut i segueixo amb ritme prudent. Em noto cames carregades i com cansada.... i quan porto uns 50 minuts m'adono que no estic gaudint... només penso en acabar. A veure... això no pot ser !! així que a la que arriba la següent baixada em deixo anar i vaig a lo que dona la nena.... la velocitat, el vent a les orelletes..... fan que em retrobi...... com no? Els meus Seeeeeeeeeeeee i Yiiijaaaaaaaaaaaaaaaaa se senten per tota la comarca.... ara si, ara sí recordo perquè he vingut !!!!!

Nou tram de pujadeta.... més benzina pal cos... i surt mica solete.... alegriaaaaaaaa..... més baixadeta... més crits... passa un altre competidor, que ens hem anat creuant i en sentir el meu yiiiiijaaaaaa també crida i em somriu.

Segueixen els km. Noto algu al llavis, de ser un mosquit ... cap a dins , que han dit que no hi ha sòlid fins el run !!!

Com qui no vol la cosa primera volta superada.... i bones sensacions recuperades..... ara sí, ara a full, gaudint a topeeee del moment.
Sensació en passar per un poble i veure senyal de 50, miro km i veig 56...ups !! seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

I abans que pugui adonar-me ja veig Berga de lluny. Últims trams rectes amb vent a favor cridant i gaudint del moment. Ultima pujada (i de les bones) per arribar a boxes. Sento el meu nom, miro: en Dani Bofill !!!! Oleeeeeeeeee quina il.lusió.

Arribo a Boxes, deixo nena, canvio material i a córrer. Però tinc com mal de panxa així que paradeta als WC. Això també hauria de comptar com a repte...... Surto i ara sí, ara, a córrer.

La veritat: em tornen les sensacions dolentes... només vull acabar, acabar i acabar ja...... Per sort, només sortir començo a trobar-me amics i coneguts entre el públic o competint i em dóna una mica de subidón.

Primera volta de "reconeixement" a la saca...... penso que mica rollo, però no..... ara només he de restar... 1 volteta més i a per la última, i aquesta ja no compta perquè ja treus les forces d'on sigui.

Segona volta, aquí ja em trobo amb la Maria, amb l' Oscar, en Quimet, en Miquel, una de les parts més boniques de competir amb els compis: anar trobant-nos i animant-nos mútuament.
També trobo en Dani que no para d' animar, més amics i coneguts.....

Van passant km i segona volta...... Tot i que tinc mal de panxa em trobo bé, així que en certs trams apreto una mica, fins que se m' acaba la benzina i torno a afluixar.

Ara sí, a per la última...... Ja ho tinc, ja ho tinc !!!

Em noto hiper cansada..... però sé que ja està, així que segueixo contenta fins entrar al passeig. Ultim km se'm fa llaaaaaaaaaaaaaarg però només penso que la meva 7 half..... ja la tinc !!!

Felicitat plena en veure l' Arc de Meta i passar-ho parant el crono en 5:32 Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Moment de recuperar forces, anar trobant compis, amics, coneguts.... comentar "jugada", felicitacions...... moment per gaudir 100 %

Com sempre per acabar les gràcies:

Primer a en Miquel i en Bernat. Pels entrenaments, per la vostra actitud, pels consells..... Per fer-nos més grans cada dia.
Bernat, gràcies per la teva Master en bike, la meva passió ...la meva vida ;-)

Miquel, gràcies per "exprimir-nos" en cada entrenament, i per la professionalitat i lluita constant.

Compis, gràcies, a tots i cadascun de vosaltres. De tots aprenc alguna cosa. I entre tots ens ajudem i fem millors dia rere dia

Miquel Nicolau: el meu partner a pistes. Perquè ja tens una medalla de finisher, sinó et donava la meva... perquè aquest RUN te'l dec una mica ;-)

I gràcies a tots els que m' ajudeu cada dia a no caure, i m'ajudeu a aixecar quan ho he fet.

I aquí tenim la prova gràfica. Una foto gentilesa den Dani (gràcies gàcies, gràcies) sin filtros... Boeing Apache gaudint 100 % i una segona, que em fa molta il.lu, tots els compis Finisher !!!!!!


Petonets